Quan George Bush es va presentar en Argentina en el 2005, les usuals protestes en la seva contra van ser dirigides per un líder relativament fora de l’ho normal.
Diego Maradona el petit geni els hi va demanar a els argentins que estiguessin en contra de la escombraria humana... Bush.
Milers ho van fer, Maradona va preferir a arribar a l´estadi on es va portar a terme la protesta contra Bush en automòbil.
L´altre veu principal de aquesta protesta va ser la del president Veneçolà, Hugo Chávez.
Més enllà de que un mateix vulgui compartir les opinions polítiques de Maradona o no, es cosa seva però en el que diu té raó.
Ell va afirmar que si les forces armades de Argentina tenien que lluitar, ell seria el primer en defensar el seu país perquè es sentia Argentí.
Però, en 1982 quan les forces armades van envair les Illes Malvines y van lluitar en una guerra amb Gran Bretanya, no va haver-hi un soldat Maradona.
Però, Maradona va continuar preocupant-se per els pobres. Un home que temps abans ho va conèixer molt bé. Però amb la seva pròpia riquesa va dir que es sentia com si els hagués abandonat.
Aquest últim model de Maradona polític no es, un fenomen Argenti.
La extrema esquerra en Argentina es relativament petita i els argentins adoren a Maradona sense enganyar-se de que es un pensador polític estable amb la qual cosa, els partits polítics Argentins rara vegada es prenen el temps de cortejar.
Fonts d'informació:
http://www.channel4.com/news/articles/politics/international_politics/futbol+politico+diego+maradona/603257
http://www.elpais.com/articulo/deportes/Maradona/afirma/programa/Chavez/sentir/odio/EE/UU/elpepudep/20070819elpepudep_10/Tes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada